Barcelona, Capital del Canvi – Barcelona en Comú: Exemple d’’Unitat Popular

Pocs mesos després de la històrica victòria del 24M i de la festiva investidura del 13J, el govern ciutadà de Barcelona en Comú ja comença a aplicar mesures contundents per enfrontar l’emergència social. Tot i la ferotge oposició de les elits dominants de la ciutat, dels seus partits i del paper dels mitjans d’informació que amaguen el que es fa.

El nostre govern ha augmentat en 2,8 milions el pressupost de les beques menjador, que significa que 6.000 famílies més tindran accés a aquest servei tan bàsic. Aquesta mesura augmenta a 10.000 les famílies beneficiades pel programa, que hauria de ser competència de la Generalitat però que els governs d’Artur Mas han anat retallant cada vegada més. Una altra mesura fonamental per dur a terme el programa electoral ha sigut aturar la privatització de les escoles bressol engegada pel govern de Xavier Trias. A més a més, en els primers dies de govern, s’han aturat diversos desnonaments i s’ha començat a reunir la Comissió Mixta de Desnonaments per trobar solucions per parar d’una vegada tots els desnonaments per motius econòmics. D’altra banda, s’han engegat ja mesures per multar els bancs que es queden amb pisos buits per més de dos anys, per incrementar el numero de pisos a lloguer social i impulsar el dret a l’habitatge en general.

De cara al problema del Turisme descontrolat, fruit d’un model de turisme capitalista que mercantilitza qualsevol racó de la nostra ciutat i la converteix en un parc temàtic, s’ha aprovat una moratòria d’un any de les llicències d’allotjament turístic i s’ha engegat un procés participatiu per debatre i decidir entre tots els veïns de Barcelona quin tipus de turisme volem.

Barcelona En Comú també va proposar una rebaixa dels sous de l’alcaldessa del 27%, dels tinents d’alcalde del 24% i del 20% pels regidors, però ha sigut rebutjada de manera vergonyosa pels partits d’oposició. Respectant el seu codi ètic, Barcelona en Comú ha rebaixat els sous de l’alcaldessa i els seus regidors a un màxim de 2.200€ al mes i la resta s’emprarà en donacions per organitzacions amb fins socials.

El nostre govern també ha criticat la sobre dimensió dels símbols monàrquics i ha expressat la necessitat de rendir homenatge als nostres avantpassats republicans que van lluitar pels nostres drets i per un futur millor. Com última cosa, i no per això menys important, la nostra alcaldessa ha col·locat un altre cop a Barcelona al capdavant del canvi proposant que aquesta ciutat encapçali una xarxa de ciutats-refugi per a acollir els milers de persones desnonades dels seus països per les guerres creades per l’imperialisme occidental. Mentre els governs posen excuses, Barcelona i les altres ciutats del canvi han començat a estudiar mesures concretes d’acollida i de coordinació de les persones que s’ofereixen a ajudar. Milers de persones han enviat cartes manifestant la seva disposició a oferir les seves cases i la seva ajuda. Una Ada Colau visiblement emocionada, va dir des de l’escenari de l’acte de les Ciutats en Comú del 4S amb 8 alcaldes del canvi: «si la gent senzilla ho pot fer, com és possible que el govern espanyol, amb tots els seus recursos, s’hi negui? VERGONYA!».

Tot això només és un inici i el camí és encara molt llarg. És necessari preguntar-nos perquè el nostre consistori ha pogut engegar aquestes primeres mesures no obstant el context poc favorable i el fet de governar en minoria? La resposta és que Barcelona en Comú ha sabut capitalitzar les lluites socials d’aquests anys i traslladar-les a l’Ajuntament, donant veu als milers de persones que han participat en les mobilitzacions. Ada Colau ens recorda sempre que sense la mobilització del carrer no canviarem res. Barcelona en Comú ha guanyat perquè ha sabut entusiasmar la gent treballadora a través de la participació directa en l’elaboració del programa, de la campanya electoral i de totes les decisions. L’apoderament de la gent senzilla ha fet així que moltes capes de treballadors dels barris obrers, desencantats dels partits del règim, tornessin a fer sentir la seva veu, el «rugir» de les classes populars catalanes. La mobilització ha sigut la clau de la victòria i serà la clau per l’aplicació del programa electoral.

Barcelona en Comú ens ensenya quin és el tipus d’Unitat Popular que pot mobilitzar la majoria social i radicalitzar la lluita per guanyar.

 

Puedes enviarnos tus comentarios y opiniones sobre este u otro artículo a: [email protected]

Para conocer más de la OCR, entra en este enlace

Si puedes hacer una donación para ayudarnos a mantener nuestra actividad pulsa aquí