«L’atac» al bus turístic i la campanya reaccionària contra Arran

Un poc de pintura és un atemptat contra la convivència, però els 8 a 10 desnonaments diaris que, segons el Poder Judicial, de mitjana es produeixen a Barcelona no ho son, ni tampoc l’augment en quasi un 20% dels lloguers en un any, o el fet que mentre avui hi ha 383.000 treballadors pobres a Catalunya el nombre de milionaris hagi crescut des de l’inici de la crisi (577 milionaris més tan sols el 2015).

La burgesia i els seus portaveus ens diuen que els efectes nocius de la indústria turística els han de tractar les institucions i la legalitat. Quines institucions, quina legalitat, les que han estat, a Madrid i Barcelona, sistemàticament prostituïdes als especuladors i als grans empresaris, les del 3% i els sous B? Els activistes que van arruïnar un parabrisa, si els agafen, hauran de pagar car, mentre els corruptes, els explotadors i els especuladors que arruïnen vides continuen enriquint-se amb impunitat.

En veritat, el que busca aquesta campanya és criminalitzar l’activisme i intimidar al jovent combatiu, sobre tot a l’esquerra radical sobiranista, i crear un clima de por i de repressió; distraure l’atenció pública dels graus problemes de precarietat, desigualtat i gentrificació que afecten a Barcelona; i representa un intent per part dels empresaris d’intimidar a l’ajuntament de Barcelona en Comú, sobre tot arran del conflicte sobre l’ordenança de les terrasses.

Front a aquest linxament hipòcrita i miserable, des de la corrent Lluita de Classes, declarem la nostra solidaritat amb els companys i les companyes d’Arran. A baix la repressió! A baix la precarietat, l’explotació i la destrucció dels barris obrers i populars!