catalunya

Per la unitat de l’esquerra transformadora a Catalunya

El parlament de Catalunya es troba avui en dia en una situació de bloqueig polític. El govern de Junts Pel Sí (JxS) segueix amb la dinàmica de pressió envers la Cup per poder aprovar els pressupostos de la Generalitat, que van ser tombats per primera vegada a la història de Catalunya el passat 8J. La CUP va declarar que no podia recolzar uns pressupostos «manifestament insuficients¨ i que ¨segueixen supeditats a Montoro i a la Troika, sense posar al centre l’obediència al Parlament de Catalunya¨. Catalunya Sí Que Es pot va correctament explicar que eren uns pressupostos continuistes i que amagaven noves retallades en acceptar el límit de dèficit de 0,7 de la llei Montoro.

Les conseqüencies del pacte JxS-CUP 

Just després del vot, el president Puigdemont va declarar que la CUP havia trencat el pacte de governabilitat, ja que el pacte afirmava que la CUP no podia ¨ votar mai contra JxS en les qüestions fonamentals quan estigui en risc l’estabilitat parlamentària. Per altra banda, la CUP va declarar que l’acord no s’havia trencat sinó modificat i que, per tant, seguia amb el seu compromís de donar suport al full de ruta del govern, amb la condició que s’aboquessin a eixamplar la base social de l’independentisme.

Finalment, el president va decidir sotmetre’s a una moció de confiança aquest mes de setembre, amb l’objectiu de forçar els cupaires a acceptar els pressupostos en nom del full de ruta independentista. Lamentablement els dirigents de la CUP han decidit votar a favor de la moció de confiança, desvinculant-la dels pressupostos. D’aquesta manera limiten la seva capacitat negociadora i reafirmen la seva acceptació de la direcció Convergent.

Tot això demostra el que vàrem dir sobre l’acord entre la CUP i el govern, un acord que supedita la formació anticapitalista a les exigències de la burgesia catalana i manté CDC (ara PDC) al capdavant de la Generalitat, quan les urnes van demostrar la seva davallada i la creixent radicalització a l’esquerra en el si de la societat catalana. Però no tot està perdut, encara som a temps per una rectificació.

La única manera de trencar el règim del 78 és trencar amb el capitalisme

Les eleccions del 20D i del 26J van confirmar aquest profund gir a l’esquerra de Catalunya amb la victòria d’En Comú Podem seguida per ERC i el PSC i CDC relegada a la 5a posició. És evident la contradicció entre la majoria de Catalunya que desitja un canvi social i polític radical i un govern dirigit per un partit burgès de dretes. Ara bé, s’ha d’afegir que els resultats del 26J no contribueixen a resoldre les tensions arreu del dret a decidir però sí que ens suggereixen el camí potencial.

Es va demostrar l’impossibilitat de celebrar un referèndum d’autodeterminació sense xocar frontalment amb l’essència del règim del 78. Un dels tractes essencials del règim del 78 és el centralisme repressiu envers les nacionalitats històriques de l’Estat.

És exactament per aquest motiu que la qüestió nacional és un dels punts febles del règim i té un caràcter potencialment progressista. És a dir, donat que el capitalisme espanyol no pot oferir res més que un estat amb clars dèficits de democràcia, obtusament centralista i repressiu, l’única forma de resoldre la qüestió nacional és trencar amb el sistema.

Amb la perspectiva d’un govern de dretes a l’Estat, feble i en minoria, que farà tot el possible per exacerbar les tensions amb Catalunya a cops d’inhabilitacions del TC, és probable que l’independentisme tornarà a créixer. Quina és doncs l’estratègia que pot assegurar la unitat de la classe treballadora i el creixement de la seva consciència política?

La única sortida al bloqueig

Pensem que només hi ha una sortida a la situació de bloqueig de Catalunya que passa per aconseguir la unitat de l’esquerra transformadora i buscar el suport de la classe treballadora de la resta de l’estat gràcies a un programa radical i engrescador. Queda clar que els burgesos de CDC utilitzen la qüestió nacional només per aconseguir un acord favorable amb els seus germans de classes d’Espanya i no es preocupen gens per les masses catalanes. Pensem que la CUP hauria de pressionar ERC a trencar amb CDC i començar un diàleg amb Els Comuns i Podem sobre la base d’un referèndum unilateral i del procés constituent, però vinculant la defensa dels drets nacionals  en contra de les retallades i l’austeritat (és a dir, trencar amb el sistema capitalista que les imposa). És cert que no ajuda l’actitud de CSQEP que en comptes d’esmenar les conclusions de la comissió del procés constituent i abstenir-se va votar en contra sense diferenciar-se clarament dels partits del búnquer.

Com exercir el dret a decidir?

La convocatòria d’un referèndum unilateral s’enfronta a dos esculls. Per una banda, la manca de voluntat de CDC de trencar amb la legalitat burgesa i per l’altra, el recel d’amplis sectors de la classe treballadora catalana que estaria a favor d’un referèndum, però que desconfien de CDC (partit que ha aplicat amb entusiasme retallades, repressió i corrupció). Per superar aquests esculls cal trencar de manera clara amb CDC i emmarcar el referèndum en un projecte de ruptura amb les retallades i l’austeritat, que pugui guanyar el suport necessari, tant a Catalunya com a la resta de l’Estat. Només sobre aquesta base ens podem plantejar avançar.

Puedes enviarnos tus comentarios y opiniones sobre este u otro artículo a: [email protected]

Para conocer más de la OCR, entra en este enlace

Si puedes hacer una donación para ayudarnos a mantener nuestra actividad pulsa aquí