21617486 10209805634766610 6665785392976766004 n

Per la República socialista catalana, espurna de la revolució ibèrica!

Aquests dies hem presenciat la repressió brutal de l’Estat espanyol contra el moviment per l’autodeterminació de Catalunya. Aquest Estat, amb el seu aparell repressiu de Guàrdies Civils, policies, oficials, jutges i fiscals, és una institució reaccionària irreformable hereva del franquisme que mai acceptarà el dret a decidir dels pobles que la conformen. El govern central ha deixat clar que faran qualsevol cosa per aturar el referèndum. Tenen el suport total del capitalisme nacional i de l’imperialisme estranger. Un cop més es demostra que l’Estat és només el puny del gran capital, que vol mantenir el mercat nacional espanyol unit i que tem el potencial revolucionari del moviment per l’autodeterminació. La negació del dret d’autodeterminació és un dels pilars del règim del 78 i el seu exercici el posa en perill, d’aquí la reacció furibunda dels últims dies.

No podem confiar la convocatòria del referèndum, i encara menys la proclamació de la República catalana, en Carles Puigdemont i el partit burgés PDeCAT, car tenen interessos de classe incompatibles amb la lluita per l’autodeterminació, que a l’Estat espanyol és una tasca revolucionària. Aquesta, només es pot assolir a través de la mobilització de masses, la desobediència i l’esperit de sacrifici. Mentre l’Estat arresta càrrecs electes, la Generalitat continua parlant utòpicament de diàleg i d’una “solució política”.

Com es diu des de la CUP, davant la repressió només la mobilització des de baix pot garantir la convocatòria del referèndum. Existeix una tendència força positiva vers la unitat dins de l’esquerra pro-referèndum encapçalada per la CUP, i que s’ha vist reflectida en gestos com la participació a actes de la CUP de figures de Podem, com Albano Dante, o dels Comuns, com la Marta Sibina, o d’activistes dels moviments socials i sindicals. Al mateix temps, Podem Catalunya ha fet picades d’ullet a la CUP, obrint per exemple la seva seu durant els escorcolls del 20 de setembre. Cal desenvolupar aquesta tendència cap a la unitat, fent una crida a les bases del moviment obrer i de l’esquerra per la formació de comitès amplis de defensa del referèndum a cada barri, poble, institut, universitat i lloc de treball. Ja han sorgit iniciatives d’aquesta mena, com a Poble Sec, Ciutat Vella, UB Raval, Nou Barris, etc., però tenen un caràcter local. Felicitem que la CUP hagi cridat a la formació d’aquests comitè arreu del país. La CUP, amb la seva autoritat, arrelament i quadres, els pot donar un estructures més sòlides i un abast nacional. Aquestos comitès haurien de encarregar-se de la producció i distribució de material electoral, de la formació de piquets, de la convocatòria de concentracions, etc. Haurien de tenir una expressió nacional en forma d’una assemblea de delegats electes pels comitès, que serveixi de baluard revolucionari del referèndum front a les vacil·lacions de la Generalitat. Necessitem un nou contrapoder popular.

La CUP es troba davant d’una responsabilitat històrica: és l’única organització que pot encapçalar genuïnament l’autoorganització del poble treballador, però no ho pot fer sola, és necessari que s’avanci la consigna d’un front únic de l’esquerra revolucionària. Hem de fer una crida a les bases de Podem, CeC i d’altres, a superar els límits de la seva dirigència que segueix amb el mantra del referèndum pactat.

Molt correctament la CUP ha fet seva la crida per la vaga general, dirigint-se als sindicats i als treballadors per convocar una vaga general política contra la repressió i en defensa del referèndum. És molt positiu que aquesta consigna hagi sorgit espontàniament de les lluites de masses del 20 de setembre, i que hagi estat impulsada per organitzacions com Arran. El pas pres pels estibadors portuaris, negant-se a descarregar els vaixells de la policia a Barcelona i Tarragona, mostra el camí a seguir.

Si els grans sindicats s’oposen a portar-la endavant, els comitès de defensa del referèndum podrien impulsar-la des d’abaix, a cada fábrica i lloc de treball, si es desenvolupen amb força i guanyen el necessari ressò social. La classe treballadora, per la seva centralitat econòmica en el sistema capitalista, és l’únic grup social capaç de prendre les regnes de la situació. Si es mou en massa, pot garantir la producció i distribució de la propaganda electoral i de les urnes i paperetes, pot posar en escac a tot el règim. L’organització des baix de la classe obrera és farà encara més important després de l’1-O, quan hàgim de defensar la república contra el sabotatge capitalista. Res pot aturar a la classe obrera quan es posa en moviment.

Però encara ens hem de guanyar a la majoria de la classe treballadora a Catalunya. Una part important se sent alienada pel patrioterisme i el caràcter anti-obrer del PDeCAT. Per mobilitzar-la en massa hem de vincular la batalla pel dret a l’autodeterminació amb una lluita per la igualtat i la justícia social, contra l’austeritat capitalista. Només creant un aparell alternatiu al de la Generalitat, encapçalat per l’esquerra transformadora, podem eixamplar la base social del referèndum, donant-li un caràcter de classe i revolucionari. Sobre aquesta base no només podríem guanyar-nos les simpaties dels treballadors de Catalunya que no es fien del PDeCAT, sinó també dels treballadors de la resta de l’Estat, l’aliat natural del nostre moviment per l’alliberament nacional i social.

Amb una direcció d’esquerres, la República catalana socialista podria esdevenir un far per al proletariat de la resta de l’Estat. Aquesta és la república per la que lluitem, una república socialista. Parafrasejant a James Connolly, podriem dir: si demà s’alcès l’estelada a la Plaça Sant Jaume, a no ser que organitzessis una República Socialista, els vostres esforços serien endebades. Espanya us seguiria governant. Us governaria a través dels seus capitalistes, els seus terratinents i els seus financers.

Votem sí per canviar-ho tot!

Trenquem el règim!

Només el poble salva al poble!

Comitès de defensa del referèndum arreu!

Vaga general contra la repressió i per garantir el referèndum!

Per la República socialista catalana, espurna de la revolució ibèrica!

Puedes enviarnos tus comentarios y opiniones sobre este u otro artículo a: [email protected]

Para conocer más de la OCR, entra en este enlace

Si puedes hacer una donación para ayudarnos a mantener nuestra actividad pulsa aquí