Les manifestacions viscudes aquest passat diumenge, amb prop de 100.000 persones a Palma, 10.000 a Eivissa Vila i Maó i 500 a Sant Francesc a Formentera marquen un abans i un després dins  una vaga de docents que ha canalitzat tota la fúria acumulada i que ha mobilitzat el conjunt de la societat en contra del Govern, fins al punt de minar tota la seva autoritat, deixar-lo completament aïllat a mercè de la direcció estatal del PP i preparant el camí per a una gran divisió dins el si de la dreta balear.

Al llarg dels darrers anys hem viscut un increment dels atacs sobre els treballadors docents. Intensificats amb la crisi, tots els governs reaccionaris, empesos per les directrius d'austeritat provinents de les patronals, la banca i la Troika (UE, BCE, FMI...), han hagut de preparar el terreny per a iniciar un atac mai vist contra l'educació pública. L'objectiu és clar, davant aquesta gran crisi, la major del capitalisme, s'han de sacrificar tots els avenços aconseguits fins ara mitjançant la lluita. Per tal d'iniciar el desmantellament, era indispensable començar per una precarització de les condicions de treball dels docents, així com forçar una campanya de desprestigi cap aquests, per tal de crear enfrontament entre sectors dels treballadors i tractar de “suavitzar” de qualque manera la resposta social.

Ens enfrontem al major atac a l’ensenyament públic des del franquisme, en tots els terrenys, començant per l'augment brutal de les taxes universitàries, pujant les notes de tall per accedir a la universitat, acomiadant professors per reduir oferta educativa i augmentar el nombre d´alumnes per aula a tots els nivells, reforma de l’ensenyament mig mitjançant la LOMQE, més coneguda com a llei WERT, que cerca privatitzar, donar una orientació classista a l’ensenyament i adaptar els continguts al servei del mercat laboral i no al servei d´una formació integral i crítica, o sigui, al servei de les necessitats socials.