«L’atac» al bus turístic i la campanya reaccionària contra Arran
Els últims dies estem essent testimonis d’una veritable campanya de linxament mediàtic contra els companys i les companyes d’Arran. Els partits burgesos (PDeCAT a l'uníson amb el PP i Cs, per descomptat), els empresaris i els mitjans s'esquincen les vestidures per la pintada al bus turístic de Barcelona, per unes rodes punxades i per “l’atac” amb confeti contra un restaurant de luxe. Es parla d'atemptat contra la convivència, de kale borroka i fins i tot de terrorisme, i demanen a la CUP i a l'ajuntament una resposta contundent. Semblen preocupar-les molt més unes rodes punxades i una pintada que l'especulació rampant, la degradació de la ciutat i les condicions d'habitatge cada vegada més precàries de gran part de la població treballadora de Barcelona.
Declaració de Lluita de Classes arran de la convocatòria del referèndum per l’1 d’octubre
El govern de la Generalitat ha anunciat la convocatoria d’un referèndum pel dia 1 d'octubre del 2017 amb la pregunta «Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?».. Gairebé un 75% de la població de Catalunya està a favor de que es convoqui un referèndum, que per altra banda és un dret democràtic bàsic. Mentrestant el govern del PP s’hi nega en rodó i utilitza tot el pes legal de l’Estat per impedir-l’ho, mantenint-se en el mantra franquista "d'Espanya, una, gran i lliure." Davant d’aquesta situació només es pot exercir el dret d’autodeterminació trencant els estrets límits de la legalitat del règim del 78.
Rebutgem la condemna a Mas, Rigau i Ortega per la consulta del 9N
Des de Lluita de Classes rebutgem la condemna a Mas, Rigau i Ortega per la consulta del 9N. La burgesia espanyola i el seu règim demostren una altra vegada el seu despreci per a la democràcia i l'autodeterminació dels pobles de l'estat. Ningú pot ser jutjat per posar urnes. Ara bé, la condemna del caràcter reaccionari del règim del 78 i el rebuig d'aquesta sentencia no implica cap defensa del llegat polític dels dirigents convergents, culpables d'aplicar retallades ferotges i introduir l'austeritat a Catalunya.
Catalunya: Cap a on va el Procés?
Qui hagi seguit atentament els judicis del Tribunal Supremo i del Tribunal Superior de Justicia de Catalunya contra els càrrecs de l'anterior govern de la Generalitat, imputats per posar urnes en la consulta del 9N del 2014, haurà pogut apreciar dues veritats que emergeixen clarament: per un costat queda cada vegada més evident el caràcter reaccionari del règim del 78 - que no desaprofita cap ocasió per mostrar el seu (feble) múscul contra qualsevol clam d'autodeterminació del poble de Catalunya - i per l'altre, la més que clara falta de voluntat de la direcció convergent de l’anomenat "Procés" de trencar amb el règim.
Per la unitat de l’esquerra transformadora a Catalunya
El parlament de Catalunya es troba avui en dia en una situació de bloqueig polític. El govern de Junts Pel Sí (JxS) segueix amb la dinàmica de pressió envers la Cup per poder aprovar els pressupostos de la Generalitat, que van ser tombats per primera vegada a la història de Catalunya el passat 8J. La CUP va declarar que no podia recolzar uns pressupostos "manifestament insuficients¨ i que ¨segueixen supeditats a Montoro i a la Troika, sense posar al centre l'obediència al Parlament de Catalunya¨. Catalunya Sí Que Es pot va correctament explicar que eren uns pressupostos continuistes i que amagaven noves retallades en acceptar el límit de dèficit de 0,7 de la llei Montoro.
Barcelona: Reactivar la mobilització al carrer per transformar la ciutat
El divendres 13M la alcaldessa de Barcelona Ada Colau va anunciar davant dels mitjans de comunicació l’existència d'un preacord amb el PSC de Barcelona que comportaria l'entrada dels regidors socialistes al govern de la ciutat i particularment de Jaume Collboni, a qui correspondria la segona tinença d'alcalde. La probable entrada del PSC al govern de Barcelona en Comú ha generat un fort debat polític, dins i fora de les files de la confluència de govern, sobre les possibles implicacions del pacte.
La CUP cedeix a les pressions de la burgesia catalana i reanima una CDC ferida
Les eleccions al parlament de Catalunya del 27 de setembre van donar una majoria d’escons a les forces independentistes, encara que no una majoria de vots. És més, dintre del bloc sobiranista, Junts pel Si (la llista unitària de CDC, ERC i independents) no disposava d’una majoria suficient per governar i depenia per tant dels vots de la CUP que havia dit clarament durant la campanya que no investiria a Mas. La pressió per tant era molt gran sobre la CUP. L’estira i arronsa resultant s’ha prolongat durant més de 3 mesos i només s’ha resolt in extremis el diumenge 10 de gener a poques hores que s’exhaurís el plaç, amb un acord entre la CUP i Jxs. Quin és el significat d’aquest acord i com s’ha de valorar?
Les bases teòriques del debat sobre investir a Mas – Alliberament nacional i lluita de classe
Molt sovint, en els debats del moviment anticapitalista, i a voltes sense ser-ne conscients, es repeteixen velles temàtiques i arguments. És per això, per treure’n les lliçons i afilar les nostres tàctiques i estratègia avui, i no pas per cap mena d’academicisme, pel que els marxistes estudiem detingudament les experiències passades del moviment obrer i socialista. Els dilemes als que avui s’enfronta la CUP recorden problemàtiques molt antigues.
En Comú Guanyem! Una victòria històrica
Catalunya es desperta roja i morada. Gràcies a una campanya feta per milers de militants compromesos, gràcies a una postura valenta sobre el dret a decidir, a un programa radical que inclou la re-apropiació dels sectors estratègics a partir de les elèctriques, gràcies a un lideratge d’activistes, lluitadors com l'Ada Colau, el Xavier Domench, La Marta Sibina, la Lucia Martin hem sabut capgirar totes les enquestes i la propaganda de la classe dominant. Els companys de Lluita de Classe i els de Podem Socialisme hem contribuït humilment, amb les nostres petites forces a aquesta victòria històrica del poble treballador de Catalunya i això ens omple d'orgull. És un honor participar a Barcelona en Comú, a Podemos i a En Comú Podem.
Catalunya, la independència, la República i els interessos de la classe treballadora
Aquests dies tothom té la mirada fixe en el que està passant a Catalunya, amb la resolució d'intenció d'inici de la "desconnexió" de Junts pel Sí (JxS) i la CUP, i les 2 negatives a la investidura de Artur Mas com a proper president de la Generalitat per part dels diputats anticapitalistes de la CUP. El Govern del PP i l'estat espanyol no han trigat a demostrar de nou el seu caràcter reaccionari fent servir el Tribunal Constitucional com un instrument de repressió política contra un Parlament votat legítimament pel poble de Catalunya.
Extra de Lluita de Classes: Catalunya necessita una revolució social
Adquireix l'Extra de Lluita de Classes per a les Eleccions al Parlament. També pots mirar-ho aquí.
Catalunya necessita una revolució social
Les velles estructures de poder trontollen a Catalunya. El poble de Catalunya ha demostrat estar fart del centralisme espanyol, encarnat en un PP hereu de la dictadura, del sistema judicial al servei d'aquest centralisme, de les retallades de drets socials i democràtics.
